Rebequeria...

Senyores i senyors, molt bon dia. Avui és dimecres 8 de setembre de 2010. El 252è dia de l’any i en queden 114 dies per acabar-lo i aquí arriba la reflexió matinal número 716 del matí imponent.
Ahir off the record, parlàvem amb l’Eduard Jové -que ens Toca la Fibra cada dimarts a la ratlla del migdia- sobre el dret a rebequeria. L’Eduard diu que la queixa no condueix enlloc i té raó, no li trec pas.
Però que me’n dieu? De tant en tant, no us ve de gust manifestar una rabiola?
Si bé és cert que vivim en la queixa perpetua, lamentant-nos de tot el que ens passa però d’una manera més aviat poc constructiva, -val a dir, també que aquest planyiment té molt del tarannà català- de vegades, de tant en tant, sense que arribem a ser-ne addictes, que bé que ens quedem airejant els nostres greuges envers el món!
A mi, aquests actes sense solta ni volta, com el que ara us explico, em diverteixen. Malgrat, estic segura, no seria capaç de dur-los a terme.
La notícia la llegeixo a l’ www.absurddiari.cat
Palamós.- L'empresari Ricardo Batista va pagar la setmana passada un deute de 1.955,06 euros que tenia amb el Banco Santander, a Palamós, amb monedes d'1, 2 i 5 cèntims. Les monedes anaven dins d'onze sacs de plàstic que feien un pes total de prop de 279 quilos.

"És un pagament de protesta, ja que, tot i que pago, vull reivindicar el meu enuig i la meva indignació", va afirmar Batista abans d'entrar a l'entitat per fer efectiu el deute. El deute corresponia al pagament d'aquest any del contracte extern a la hipoteca que va fer l'any 2006 i que té un termini de cinc anys (és conegut amb el nom de swap) per tenir una assegurança en vista de la pujada dels tipus d'interès. "Amb aquest contracte de la hipoteca, que és de 500 euros al mes, acabo pagant quatre quotes més a l'any", va dir l'empresari.

Batista va fer el seu pagament de protesta amb l'ajut de parents i amics, ja que calia transportar els sacs de monedes des de l'aparcament de la cooperativa fins al banc, davant la mirada sorpresa dels vianants. Un dels treballadors de l'entitat va atendre el client plantejant-li si volia comptar les monedes allà mateix. Al final, el banc va acceptar els onze sacs, encara que ja tenia clar que vindrien els dels transports per portar-los cap a Girona i fer el recompte de monedes amb una màquina.

Alguns pensareu, i quina culpa en té el caixer del banc, qui treballa a finestreta, qui, al cap i a la fi, dona la cara essent mileurista? Teniu raó, però com que en tantes, tantíssimes ocasions no tenim la oportunitat de queixar-nos davant els veritables responsables que reivindico el dret a rebequeria, però només de tant en tant, sinó ens convertirem en adults malcriats... i d’aquests segur que tu també en coneixes uns quants – i són tant insuportables...-.

Bon dia.-