dimecres, 15 de setembre del 2010

Sentit comú...

Senyores i senyors, molt bon dia. Avui és dimecres 15 de setembre de 2010. El 259è dia de l’any i en queden 107 dies per acabar-lo i aquí arriba la reflexió matinal número 721 del matí imponent.
Fa, no tants anys enrere, avui, 15 de setembre, era el dia en què començàvem l’escola, us en recordeu?
Estrenàvem cartera, llibres folrats de plàstic transparent, llibretes amb espirals radiants, bolígrafs i llàpissos -encara sense rosegar- i, de fet, estrenàvem poca cosa més.
Fa no tants anys, els nens i nenes jugàvem a saltar a la corda, a les gomes, a picar de mans... i sí, també al conejito de la suerte...
Ens esplaiàvem xutant la pilota. Ens divertíem jugant al un, dos, tres pica paret, a amagar, a parar, a matar –amb la pilota, eh?- o a pitxi. - No se pas si així s’anomenava aquest joc a altres poblacions. És molt possible que aquesta fos una nomenclatura autòctona del pati de l'escola del Clemència Berdiell i dels carrers d’Almenar-.
El Pitxi, era una mena de beisbol però sense bat. Li fotíem a la pilota amb el puny tancat i còrrer.
En definitiva, fa no tants anys, ens passàvem la vida al carrer i no sabíem pas que era això dels parcs engabiats. I sí, fèiem salts perillosos amb les bicis i ens obríem el cap més d’un cop i ens sorgien punts que després deixaven una bonica cicatriu de guerra...
Avui els nens maten tota mena d’éssers a la consola i  les nenes juguen a ser les Brats.
Avui 15 de setembre els nens i les nenes fa força dies, i moltes més hores, que ja estan a l’escola i encara bo per als pares de les hores matineres que ens permet arribar puntuals a la feina.
Resulta –així ho ha anunciat la Consellera de Salut, Marina Geli durant la presentació de la nova guia de consells nutricionals ‘Alimenta la teva salut’- que el 13% dels menors catalans d’entre 7 i 14 anys pateixen sobrepès i un 6% són obesos.
I si ens moguéssim una micarrona més?
Geli ha dit que el sobrepès és una epidèmia provocada per una alimentació massa calòrica i per l’excés d’algunes proteïnes.
Sembla que després que el monstre dolent fos el tabac, ara toca lluitar contra la bèstia de la brioixeria industrial
Geli ha assegurat que la gent és cada cop més conscient de la necessitat de cuidar-se i menjar bé.
Avui un 40% dels catalans pateixen sobrepès i un 16,5% són obesos.
Som una societat d’extrems perquè, que és cuidar-se?
Mireu, el 40% de la població femenina espanyola no troba roba de la seva talla, segons un estudi encarregat per associacions de lluita contra l'anorèxia i la bulímia. L'informe revela que les empreses del sector estan incomplint l'acord subscrit amb el Ministeri de Sanitat per la unificació de la talla de la roba.

Tot i que el 80% de la població femenina té un índex de massa corporal que està dins de la normalitat, el 40% afirma que no troba la seva talla, cosa que genera una insatisfacció tan gran que deriva en trastorns alimentaris.
El Corte Inglés, Mango o Inditex són de les marques que varien més de talla.
I si ens fem responsables d’una vegada dels nostres propis actes?
Estem tant acostumats al paternalisme polític que sembla que avui en dia ha d’anar tot guionat, si una informació no surt en un díptic no existeix.
On ha quedat el nostre sentit comú?.

dimecres, 8 de setembre del 2010

Rebequeria...

Senyores i senyors, molt bon dia. Avui és dimecres 8 de setembre de 2010. El 252è dia de l’any i en queden 114 dies per acabar-lo i aquí arriba la reflexió matinal número 716 del matí imponent.
Ahir off the record, parlàvem amb l’Eduard Jové -que ens Toca la Fibra cada dimarts a la ratlla del migdia- sobre el dret a rebequeria. L’Eduard diu que la queixa no condueix enlloc i té raó, no li trec pas.
Però que me’n dieu? De tant en tant, no us ve de gust manifestar una rabiola?
Si bé és cert que vivim en la queixa perpetua, lamentant-nos de tot el que ens passa però d’una manera més aviat poc constructiva, -val a dir, també que aquest planyiment té molt del tarannà català- de vegades, de tant en tant, sense que arribem a ser-ne addictes, que bé que ens quedem airejant els nostres greuges envers el món!
A mi, aquests actes sense solta ni volta, com el que ara us explico, em diverteixen. Malgrat, estic segura, no seria capaç de dur-los a terme.
La notícia la llegeixo a l’ www.absurddiari.cat
Palamós.- L'empresari Ricardo Batista va pagar la setmana passada un deute de 1.955,06 euros que tenia amb el Banco Santander, a Palamós, amb monedes d'1, 2 i 5 cèntims. Les monedes anaven dins d'onze sacs de plàstic que feien un pes total de prop de 279 quilos.

"És un pagament de protesta, ja que, tot i que pago, vull reivindicar el meu enuig i la meva indignació", va afirmar Batista abans d'entrar a l'entitat per fer efectiu el deute. El deute corresponia al pagament d'aquest any del contracte extern a la hipoteca que va fer l'any 2006 i que té un termini de cinc anys (és conegut amb el nom de swap) per tenir una assegurança en vista de la pujada dels tipus d'interès. "Amb aquest contracte de la hipoteca, que és de 500 euros al mes, acabo pagant quatre quotes més a l'any", va dir l'empresari.

Batista va fer el seu pagament de protesta amb l'ajut de parents i amics, ja que calia transportar els sacs de monedes des de l'aparcament de la cooperativa fins al banc, davant la mirada sorpresa dels vianants. Un dels treballadors de l'entitat va atendre el client plantejant-li si volia comptar les monedes allà mateix. Al final, el banc va acceptar els onze sacs, encara que ja tenia clar que vindrien els dels transports per portar-los cap a Girona i fer el recompte de monedes amb una màquina.

Alguns pensareu, i quina culpa en té el caixer del banc, qui treballa a finestreta, qui, al cap i a la fi, dona la cara essent mileurista? Teniu raó, però com que en tantes, tantíssimes ocasions no tenim la oportunitat de queixar-nos davant els veritables responsables que reivindico el dret a rebequeria, però només de tant en tant, sinó ens convertirem en adults malcriats... i d’aquests segur que tu també en coneixes uns quants – i són tant insuportables...-.

Bon dia.-

dimarts, 7 de setembre del 2010

I avui comencen les classes...

Senyores i senyors, molt bon dia. Avui és dimarts 7 de setembre de 2010. El 251è dia de l’any i en queden 115 dies per acabar-lo i aquí arriba la reflexió matinal número 715 del matí imponent.
Avui tornen els nostres infants a classe. Més d’hora que mai. En parlarem, no en tingueu cap dubte, al llarg d’aquest matí, però el que em ve, veritablement, de gust comentar-vos és que fa uns dies vaig llegir una notícia al 3cat24, d’aquelles que acabaven passant desapercebudes, per habitual, si no és fos que, en aquesta ocasió, hi ha una famosa com a protagonista, o millor dit, com a actriu de repartiment.
Un cop vaig llegir la notícia vaig sentir repulsió, fàstic, autèntica repugnància... i quelcom més. Ira reprimida, ganes d’estomacar algú, ràbia continguda i unes enormes ganes retingudes de xafar-li la cara a uns quants mooooolt curts de mires... Però sobretot molta impotència. Em preguntava, que puc fer? Que podem fer com a societat?
La notícia deia el següent:
El diari iranià "Kayhan" ,el director del qual és nomenat directament pel líder suprem iranià, l'aiatol•là Ali Khamenei, publicava que Carla Bruni, la dona del president francès, Nicolas Sarkozy, es mereixia la mort per haver expressat la seva solidaritat amb una dona iraniana sentenciada a la lapidació per adulteri.
El diari, -atenció, parlem de premsa “seriosa” iraniana, no d’alguna revista tipus Coure o Pronto, que evidentment allí ni existeixen- ja havia qualificat Bruni de "puta" i més tard van afirmar que el seu estil de vida li fa merèixer el mateix destí que Sakineh Mohamadi Ashtiani. Morir lapidada per adulteri. També la culpaven del divorci de Sarkozy de la seva segona dona.
Bruni és una de les personalitats franceses que van enviar cartes obertes de suport a Ashtiani, el cas de la qual ha provocat la indignació internacional.
"L'estudi de l'historial de Carla Bruni mostra clarament la raó per la qual aquesta dona immoral està donant suport a una dona iraniana que ha estat condemnada a mort per cometre adulteri i haver estat còmplice a l'assassinat del seu marit i, de fet, ella es mereix morir", ha afirmat el diari.
Ella, diuen, és immoral. Però el qui maten dones a pedrades, no?
Ashtiani, mare de dos fills, va rebre 99 fuetades per tenir una relació il•lícita amb dos homes. La sentència a ser lapidada la van suspendre a l'espera que se'n fes una revisió judicial, però encara es podria dur a terme, segons un responsable de la judicatura. L'assassinat, l'adulteri, la violació, el robatori armat, l'apostasia i el narcotràfic poden ser castigats amb la mort en virtut de la xària, llei que està en vigor des de la revolució islàmica del 1979.

Avui els nostres nens i nenes tornen a l’escola. Podem queixar-nos abastament sobre les moltes mancances que encara té el nostre sistema educatiu. Però després de força dies pensant que és el que puc/podem fer, ho tinc clar. Educar. Educar els nostres fills i filles des de petits en la igualtat i en respecte vers l’altre. Això sí depèn de tu i de mi. I no us penseu, també en la nostra societat, hi ha un llarg recorregut per a fer. Bon dia.

dilluns, 6 de setembre del 2010

Comencem!

Senyores i senyors, molt bon dia. Avui és dilluns 6 de setembre de 2010. El 250è dia de l’any i en queden 116 dies per acabar-lo i aquí arriba la reflexió matinal número 714 del matí imponent.

Arrenquem al cinquena temporada del matí ImPonent. Sí, sí, la cinquena. Fa cinc anys que compartim tu i jo matins a Ponent.
Enguany, encara més aviat. Cada temporada som més matiners. Abans que els nens i nenes hagin tornat a l’escola nosaltres ja estem al peu del canó.
En aquest primer programa de la temporada podria fer un resum d’aquestes vacances, però, em pregunto, realment hem tingut vacances? Jo he tingut poca sensació de vacances estiuenques i la culpa la té el futbol, amb permís dels nois d’arrans de gespa, que encara van ser més matiners i van començar ara fa una setmana amb la lliga. Doncs, com deia, entre el mundial i la temporada futbolera que cada cop comença més aviat, com nosaltres, sembla que no hi ha hagut aturada estiuenca.
Ens passa, que els qui tenim un parell de setmanes escampades per aquí i un parell de setmanes escampades per allà de vacances anuals, no les sabem aprofitar.
Els primer dies estem com desubicats i quan ens hem fet a la rutina ja estem pensant en què se’ns acaben. Som insatisfets de mena, que hi farem!
El temps també ha estat una mica boig aquest estiu. Hem passat d’unes calorades insuportables a unes fresques que ens feien tornar cap a casa abans d’hora si es que no duies la jaqueta.
Diuen, en tot cas, que aquest any per la crisi, els catalans ens sentim feliços de tornar a la feina. Reconfortats de tenir-ne i que no ens queixem tant com altres temporades.
De tota manera és molt del nostre tarannà arribar de les vacances i mirar al calendari quan és el proper pont o el proper festiu.
No pinta gens malament, ja us ho avanço,el calendari ens pot donar més d’una satisfacció.
Tret de l’11 de setembre que cau en dissabte, tot i que als qui treballeu al comerç, ja us estarà bé.
El 12 d’octubre és dimarts, possibilitat de pont, doncs.
Tot Sants cau en dilluns, ja tenim cap de setmana llarg.
I per la Puríssima podem fer un aqüeducte perquè la Constitució cau en dilluns i la Verge en dimecres.
I per acabar-ho d’adobar la Nit de Nadal i Cap d’Any cauen en divendres.
Ja veieu... Contents de tornar? Sí, i tant! Però si ens toqués la loteria....ai! si ens toqués la loteria!
Benvingudes i benvinguts. Comença la nova temporada del matí ImPonent! Ah! I podreu llegir les reflexions matinals al blog que estrenem aquesta temporada. matiimponent.blogspot.com
Salutacions de Pili Garcia.
Bon dia!

P.D. És dilluns, però és inevitable, pensar ja, en el divendres!

http://www.goear.com/listen/c29a02d/its-friday-im-in-love-the-cure

dimecres, 1 de setembre del 2010

El Matí Imponent: inici de la cinquena temporada


Dilluns dia 6 de setembre.Tret de sortida de la nova temporada.
La 5ena! Amb ganes de posar-nos els cascos a les orelles.
I amb més ganes que tu ens escoltis.

inici de la cinquena temporada

El dilluns dia 6 de setembre comencem la nova temporada!